El conte de Sant Jordi

EN JOAN NO ES VOL FER GRAN

Descripció del projecte

Per celebrar els Jocs Florals els nens de les diferents classes de l’etapa d’infantil, mitjançant un treball cooperatiu, inventen un conte i creen llibres de gran format on la creació plàstica té una importància cabdal.

Al llarg del curs hem visionat algunes narracions d’Una mà de contes, que ens han despertat l’interès per explorar noves tècniques, en aquest cas la de l’Stop Motion.

    Aquesta tècnica, que consisteix en captar imatges, seleccionar-les i fer la seva posterior seqüenciació, tot construint una història a mig camí entre el vídeo i la fotografia, permet perfectament la participació i l’accés a aquestes edats primerenques.

    

    Com en tot projecte, s’ha de fer un treball previ d’experimentació per tal de valorar i compartir els coneixements amb què compten els infants, així com per a què ells puguin entendre la intencionalitat del projectes. D’aquesta manera, estaran preparats per a la creació i execució del projecte en sí. 

Activitats prèvies al conte

1.Conversa: hi ha coses que semblen improbables però que potser són possibles. No es tracta tant de donar algunes possibilitats per tancades com d’explorar el concepte de possible. 

- Sembla possible i pot passar. - Sembla possible però no passarà. - No sembla possible però pot passar. - No sembla possible i no pot passar.

- que una tortuga parli. - que una nena es torni dona. - que un home gran es torni nen. - que s’aturi el temps. - que els arbres creixin a l’inrevés. - que una rodona sigui quadrada.

  2.Visita d’una il·lustradora a la biblioteca de l’escola: ens va parlar de la importància del recurs gràfic (la imatge) i de la seva força per a representar allò que es vol transmetre. I, en certa manera, ens va remarcar el paper que juguen en la il·lustració els colors i el contrast per a representar emocions.

3.Jocs i activitats lúdiques: portem a l’aula una capsa relativament gran amb diferents compartiments, que contenen tota mena d’objectes diferents. L’activitat consisteix en triar, per taules, un únic objecte i a partir d’aquí pensar i dir ...

- Què és? - Com és? - On viu o on està? - Què li passa? -Una solució o un final.

ELABORACIÓ D’UN CONTE MITJANÇANT QUATRE ELEMENTS (GRUPS COOPERATIUS)

GRUP 1

-            Què és? Són Joies.

-          Com és? Quan mires la joia ho veus tot de colorins. És màgica i pertanyia a un mag. 

-          On viu o on està? A un museu.

-          Què li passa? El mag les ha perdut i ara té menys poders que abans.

-          Una solució o un final. Una princesa les va recuperar i les va tornar al mag.

GRUP 2

-          Què és? És un peix.

-          Com és? Té ratlles de color verd i una cua lila. És divertit.

-          On viu o on està? Al mar i a la terra.

-          Què li passa? Una fada el va agafar i el va tancar dins d’un núvol.

-          Una solució o un final. Les formes dels núvols.

GRUP 3

-          Què és? Una bola.

-          Com és? De vidre.

-          On viu o on està? Penjada d’un arbre de Nadal.

-          Què li passa? Es cau de l’arbre i es trenca.

-          Una solució o un final. Un nen i un tigre l’agafen i l’arreglen.

GRUP 4

-          Què és? El número quatre.

-          Com és? Com una espelma.

-          On viu o on està? Enmig d’un pastís, al calendari.

-          Què li passa? Ha desaparegut.

-          Una solució o un final. Torna a casa amb una estrella.

Execució del projecte 

Els següents punts no determinen exactament un ordre fix. Inicialment és cert que es comença amb l’elaboració de la idea que havia plantejat el GRUP 4; i és a partir d'aquí que es va anar construint el conte i el text narratiu, però en poques sessions ens vàrem adonar que uns punts interaccionen i retroalimenten els altres, fent que la història canviï de direcció, d’ordre, d’intencionalitat... Es tracta d’un procés constructiu, i hem de ser conscients de la seva plasticitat.

Per exemple, el material de què disposem pot condicionar que no sigui possible representar allò ideat, i per tant hem de modificar la idea inicial; o ben al contrari, mentre els alumnes l’exploren per a representar una de les seqüències, poden “topar” amb algun material que els suggereix una nova idea per al conte.  

1. Invenció i creació literària del text narratiu: en grup anem parlant i consensuant els diferents elements que volem que apareguin al conte (Què passa?, On passa?, Quan passa?, Quins són els personatges?,...) El docent va fent el recull de les propostes, es posen en comú, i es va perfilant el si de la història.

2. Posada en escena: els infants participen activament en el muntatge de les diferents escenes o decoracions, cercant i disposant els materials necessaris. Un cop decidit el material, un alumne va disparant la càmera de fotografiar repetides vegades, mentre la resta col·loca els diferents elements al decorat. Al llarg del procés d’elaboració s’han anat observant les diferents seqüències d’imatges per valorar-ne el resultat, oferint als infants noves situacions d’aprenentatge. Hem visionat i pactat les millors fotografies (les més representatives), hem après dels errors (manquen elements, l’ordre de la seqüència no es correspon amb allò escrit, ...) i hem hagut de valorar si repetir una escena, fer-ne alguna addicional, o modificar el text en funció de les incongruències detectades.

3. Suport per a representar el conte: per a organitzar i dirigir la història cal elaborar un guió il·lustrat o storyboard, on es dibuixa esquemàticament cadascuna de les escenes; i a sota de cada casella s’afegeix una petita descripció de com s'ha de seqüenciar.

Vdshbdjv scxascxs dascdsfsvsa Fdsvdfsv fvfdvfdsv vffdsvfdsv fvfdsvfdsv fvfdsvfds

Aquí es dibuixa el petit croquis amb la disposició aproximada dels elements 1. Anem posant la casa, els arbres, la tanca, els animals. Després entren la Maria Cinta i el seu fill.

4. Gravació de l’àudio: un cop ja tenim completament definida la narració i acabada la història, es procedeix a gravar la veu. Arribat aquest punt, donarem importància al treball de l'entonació i de les pauses del text, que estaran en funció del missatge que es vulgui transmetre. Parlem dels aspectes més bàsics (explicació-interrogació-exclamació; expressió d'emocions; pauses per emfatitzar parts de l'oració). Alguns dels alumnes s'arriben a aprendre la part del text que diran i s’expressen amb més naturalitat. Mentre que, hi ha qui se sent encara insegur i prefereix gravar parts curtes, aprofitant les pauses naturals de l'oració, tot imitant el que el docent diu. No és una tasca fàcil, posar-se davant d'un micròfon i interpretar, així que s'ha de tenir en compte que ens trobarem, puntualment, algun alumne que no voldrà participar. Cal respectar-ho, ja que en aquesta fase, la part més important és el treball previ sobre l'expressió oral i no tant la gravació.

5. Muntatge audiovisual: aquest apartat l’ha de fer l’adult i els infants d’aquestes edats no hi poden participar directament, ja que requereix uns coneixements tècnics i destreses en l’edició de vídeo que queden fora del seu abast. Tot i així, se’ls pot fer partícips anant mostrant el procés de construcció, demanant-los la seva opinió, fent propostes de millora o si els agrada més un efecte de transició que un altre.

Si parléssim d'altres edats, de Cicle Superior per exemple, en unes quantes sessions es podria dotar als alumnes dels coneixements bàsics per a poder fer un muntatge audiovisual de característiques similars.

6. La música: per a tal finalitat, s’aporten com a proposta diferents tipus de música (ràpida, lenta, instrumental, vocal, de diferents cultures,...), treballant també els aspectes intencionals de la música com l’expressió d’emocions, la recreació d’un clima ambiental o la representació de la cultura d’una regió.